LLEGENDA

 

La gairebé veritable història de La Cabra d'Or de Moià.

L'any 826 el noble Aissó va revelar-se a la Plana de Vic contra els comtes Francs que governaven Catalunya. Els rebels d'Aissó varen assolar tota la Catalunya Central deixant pràcticament despoblades les actuals comarques del Bages, Moianès, Berguedà i Osona. El Rei Franc va enviar en contra seva un gran exèrcit comandat pel governador franc del comtat de Barcelona, Bernat de Septimània, que va anar arraconant els revoltats. Aissó va demanar ajuda a l'emir de Còrdova, qui li va enviar un gran tresor per ajudar a finançar la revolta. El tresor, però, no va arribar a temps. L'agost de 829 les forces d'Aissó derrotades i perseguides pels soldats de Bernat de Septimània varen arribar a Moià amb el temps just de refugiar-se a la vella torre de Clarà on van enterrar el gran tresor que els havia fet arribar l'emir de Còrdova, i fugir. Aissó va ser encalçat per les forces de Bernat de Septimània, derrotat novament, fet presoner, executat pels francs i enterrat, junt amb els seus guerrers sota l'antic Dolmen de la Grossa.

Els més vells de Moià explicaven que, a més de grans quantitats de monedes d'or, l'emir de Còrdova va enviar a Aissó un amulet màgic: Una cabra d'or que conferia a qui la posseís una força sobrehumana i una virilitat fora de mesura. Contaven també que l'esperit d'Aissó voltava de nit per les parets del Castell de Clarà protegint el tresor i el canviava de lloc cada vegada que algú s'hi acostava massa.


*   *   *


Han passat més de cinc-cents anys. Som al 1381, el castell de Clarà torna a estar abandonat. Els nobles de Planella, amos del castell per concessió del comte de Barcelona i rei d'Aragó, s'han traslladat a viure al casal de Castellnou, més confortable i adequat al poder de la família. Aquest mateix any, Pere de Planella compra al rei tota la vila de Moià a més de moltes altres terres i castells. Ara és l'amo de terres i persones i tothom s'ha de sotmetre a la seva voluntat.

Els més vells de Moià diuen que només hi pot haver una explicació a la gran fortuna de Pere de Planella: ha fet un pacte amb el dimoni i ara domina l'esperit d'Aissó que guarda el tresor. També diuen que de nit se senten sorolls estranys sota els camps de Moià: Pere de Planella, proveït de la força sobrehumana que li confereix la possessió de la cabra l'or, ha construït una mina que comunica Castellnou amb el castell de Clarà i així, per sota terra, pot anar i venir d'un castell a l'altre per recollir, sempre que en tingui necessitat, parts del tresor, que sota el seu domini guarda l'esperit d'Aissó.

Com a vassall del rei, Pere de Planella, ha d'acompanyar-lo en els seus viatges i campanyes militars formant part de la Cort reial i per això passa gran part del seu temps lluny del seu castell. Quan això succeeix, deixa com a governador de Castellnou el seu mig germà: Guil·larà de Planella, personatge malcarat, violent i sobretot envejós. En un d'aquests viatges succeeix un fet que canviarà la història.

Bernat de Prat Sobirà és un dels pocs pagesos lliures que queden a Moià. Quan Planella va comprar el terme, ell va quedar-ne exclòs, ja que el rei, segles enrere, per recompensar els serveis d'un avantpassat seu, li va concedir la plena possessió, sense possibilitat de cap altre domini, de les seves terres i de totes les que poguessin adquirir els seus descendents.

Dolça de Casals és la donzella més bonica de la comarca i s'ha compromès en matrimoni amb en Bernat. Per poder casar-se han de complir un tràmit: com que els Casals estan sota domini dels Planella, per poder contraure matrimoni necessiten el seu permís i això comporta una cosa: Els Planella tenen, segons els mals usos, el dret de cuixa. Tenen dret, si volen, de passar la primera nit després de casada amb qualsevol noia de les famílies que estan sota el seu domini.

Els diumenges al matí, en sortir de missa, els Planella tenen per costum impartir justícia i atendre les peticions dels vilatans. Cada diumenge doncs, a la porta de l'església Pere o Guil·larà de Planella s'asseuen a la seva cadira rodejats dels seus guàrdies personals per escoltar les demandes i les queixes dels seus súbdits.


*   *   *


Aquell dia el pare de Dolça i els dos promesos varen anar a demanar la preceptiva llicència per contraure matrimoni. Guil·larà no hi va posar cap inconvenient però, veient com era de bonica la noia, va exigir poder gaudir del dret de cuixa. Tant el pare com el promès s'hi varen oposar, ja que aquest dret gairebé cap noble el feia servir pels problemes i les revoltes que portava pel greuge que això representava per les famílies.

Guil·larà, però, es va mantenir ferm. No podia de cap manera deixar escapar la possibilitat de passar una nit amb la noia més bonica que hi havia a la contrada. Per evitar, però, un possible conflicte i augmentar l'odi que els seus vassalls sentien envers ell, va oferir al promès de la noia una possibilitat per renunciar a aquell dret: Guil·larà sospitava que el seu germanastre havia trobat el tresor d'Aissó i la cabra d'or i ell volia també gaudir de les propietats màgiques que conferia la cabra al seu posseïdor, especialment el do de la virilitat, ja que la natura l'havia dotat d'un membre més aviat escarransit. Si en Bernat anava a les runes de Clarà, trobava i li lliurava la cabra d'or, ell renunciaria a posseir la noia. Mentrestant, però, Dolça estaria presonera a Castellnou i només seria alliberada quan Bernat li entregués la cabra d'or.

Bernat, els seus germans i tots els mossos de casa seva varen dirigir-se a les runes de Clarà a la recerca de la cabra d'or. No sabien ben bé què buscaven però varen resseguir les runes i varen remoure totes les pedres fins que varen trobar, dissimulada sota uns esbarzers, l'entrada de la mina. Allà, en un soterrani fosc i humit, a sobre d'una roca hi havia la cabra. Tot encomanant-se a Déu va abalançar-se a sobre la roca i en el moment de tocar l'estàtua es va sentir posseït d'una gran força, i , mercès a aquesta força amb tan sols un salt va poder sortir del soterrani; amb el temps just, abans que l'esperit d'Aissó fes que una gran roca tanqués el soterrani i l'ensorrés, colgant per sempre el que restava del tresor.

El diumenge següent, a la plaça, davant de tot el poble, Bernat va lliurar la cabra d'or a Guil·larà de Planella però aquest no va complir la seva paraula. Protegit pels seus mercenaris va marxar cap a Castellnou dient a Bernat que no es preocupés, que ja li tornaria la noia una vegada hagués provat amb ella les virtuts miraculoses de la cabra d'or.

Bernat, davant el que li havia fet Guil·larà de Planella, va jurar venjança. Els odis es varen encendre al poble fins al punt que el senyor de Planella només podia entrar a la vila d’amagat i fortament protegit pels seus mercenaris.

Els Planella, des de molt antic sempre havien tingut una casa a la Plaça de Moià. Aquesta casa feia cantonada amb un carreró petit i estret anomenat el “carreró de la cansalada” que anava a desembocar a uns metres del portal de la muralla. Guil·larà de Planella, per anar a la casa de la plaça sense ser vist, entrava sempre per aquest carreró, passava pels darreres de les cases i entrava amb el cavall directament a casa. Això hi havia qui ho sabia i aprofitant aquest fet es va planejar la venjança.

Un diumenge de bon matí va sortir de Castellnou amb els seus mercenaris i mentre aquests entraven pel portal de la muralla, Guil·larà de Planella va dirigir-se, com feia sempre, cap el carreró, va obrir la portella i va entrar amb el cavall carrer endins. Els qui l’esperaven varen tancar la portella al seu darrere; mentre un munt de gent armada, capitanejada per Bernat de Prat Sobirà, entrava al carreró pel cantó de la plaça emprenent-la a cops de roc amb el traïdor fins que va caure mort del cavall. Li varen tallar el coll i varen penjar-ne el cap en una de les teieres de la plaça.

A casa seva varen trobar la cabra d’or i per evitar que la possessió d’aquell objecte portés més desgràcies la varen fondre, i de l’or que en va sortir, se’n varen poder fer tres mil monedes, que era el preu que havien de pagar els moianesos al Rei per poder tornar a ser una vila lliure i no haver de dependre mai més dels Planella.

Hi ha qui diu que de les tres mil monedes d’or per pagar la llibertat de Moià en varen sobrar sis i que avui en dia, després de gairebé set-cents anys encara n’hi ha alguna de guardada a Moià. Aquestes monedes conserven encara una mica del poder màgic de la cabra d’or i potser mirant l’entrecuix dels nois de Moià sabreu qui en guarda alguna....


Recopilada i adaptada per Ramon Tarter i Fonts.