LLEGENDA

 

La gairebé veritable història de La Cabra d'Or de Moià.

L'any 826 el noble Aissó va revelar-se a la Plana de Vic contra els comtes Francs que governaven Catalunya. Els rebels d'Aissó varen assolar tota la Catalunya Central deixant pràcticament despoblades les actuals comarques del Bages, Moianès, Berguedà i Osona. El Rei Franc va enviar en contra seva un gran exèrcit comandat pel governador franc del comtat de Barcelona, Bernat de Septimània, que va anar arraconant els revoltats. Aissó va demanar ajuda a l'emir de Còrdova, qui li va enviar un gran tresor per ajudar a finançar la revolta. El tresor, però, no va arribar a temps. L'agost de 829 les forces d'Aissó derrotades i perseguides pels soldats de Bernat de Septimània varen arribar a Moià amb el temps just de refugiar-se a la vella torre de Clarà on van enterrar el gran tresor que els havia fet arribar l'emir de Còrdova, i fugir. Aissó va ser encalçat per les forces de Bernat de Septimània, derrotat novament, fet presoner, executat pels francs i enterrat, junt amb els seus guerrers sota l'antic Dolmen de la Grossa.

Els més vells de Moià explicaven que, a més de grans quantitats de monedes d'or, l'emir de Còrdova va enviar a Aissó un amulet màgic: Una cabra d'or que conferia a qui la posseís una força sobrehumana i una virilitat fora de mesura. Contaven també que l'esperit d'Aissó voltava de nit per les parets del Castell de Clarà protegint el tresor i el canviava de lloc cada vegada que algú s'hi acostava massa.


*   *   *


Han passat més de cinc-cents anys. Som al 1381, el castell de Clarà torna a estar abandonat. Els nobles de Planella, amos del castell per concessió del comte de Barcelona i rei d'Aragó, s'han traslladat a viure al casal de Castellnou, més confortable i adequat al poder de la família. Aquest mateix any, Pere de Planella compra al rei tota la vila de Moià a més de moltes altres terres i castells. Ara és l'amo de terres i persones i tothom s'ha de sotmetre a la seva voluntat.

Els més vells de Moià diuen que només hi pot haver una explicació a la gran fortuna de Pere de Planella: ha fet un pacte amb el dimoni i ara domina l'esperit d'Aissó que guarda el tresor. També diuen que de nit se senten sorolls estranys sota els camps de Moià: Pere de Planella, proveït de la força sobrehumana que li confereix la possessió de la cabra l'or, ha construït una mina que comunica Castellnou amb el castell de Clarà i així, per sota terra, pot anar i venir d'un castell a l'altre per recollir, sempre que en tingui necessitat, parts del tresor, que sota el seu domini guarda l'esperit d'Aissó.

Com a vassall del rei, Pere de Planella, ha d'acompanyar-lo en els seus viatges i campanyes militars formant part de la Cort reial i per això passa gran part del seu temps lluny del seu castell. Quan això succeeix, deixa com a governador de Castellnou el seu mig germà: Guil·larà de Planella, personatge malcarat, violent i sobretot envejós. En un d'aquests viatges succeeix un fet que canviarà la història.

Bernat de Prat Sobirà és un dels pocs pagesos lliures que queden a Moià. Quan Planella va comprar el terme, ell va quedar-ne exclòs, ja que el rei, segles enrere, per recompensar els serveis d'un avantpassat seu, li va concedir la plena possessió, sense possibilitat de cap altre domini, de les seves terres i de totes les que poguessin adquirir els seus descendents.

Dolça de Casals és la donzella més bonica de la comarca i s'ha compromès en matrimoni amb en Bernat. Per poder casar-se han de complir un tràmit: com que els Casals estan sota domini dels Planella, per poder contraure matrimoni necessiten el seu permís i això comporta una cosa: Els Planella tenen, segons els mals usos, el dret de cuixa. Tenen dret, si volen, de passar la primera nit després de casada amb qualsevol noia de les famílies que estan sota el seu domini.

Els diumenges al matí, en sortir de missa, els Planella tenen per costum impartir justícia i atendre les peticions dels vilatans. Cada diumenge doncs, a la porta de l'església Pere o Guil·larà de Planella s'asseuen a la seva cadira rodejats dels seus guàrdies personals per escoltar les demandes i les queixes dels seus súbdits.


*   *   *


Aquell dia el pare de Dolça i els dos promesos varen anar a demanar la preceptiva llicència per contraure matrimoni. Guil·larà no hi va posar cap inconvenient però, veient com era de bonica la noia, va exigir poder gaudir del dret de cuixa. Tant el pare com el promès s'hi varen oposar, ja que aquest dret gairebé cap noble el feia servir pels problemes i les revoltes que portava pel greuge que això representava per les famílies.

Guil·larà, però, es va mantenir ferm. No podia de cap manera deixar escapar la possibilitat de passar una nit amb la noia més bonica que hi havia a la contrada. Per evitar, però, un possible conflicte i augmentar l'odi que els seus vassalls sentien envers ell, va oferir al promès de la noia una possibilitat per renunciar a aquell dret: Guil·larà sospitava que el seu germanastre havia trobat el tresor d'Aissó i la cabra d'or i ell volia també gaudir de les propietats màgiques que conferia la cabra al seu posseïdor, especialment el do de la virilitat, ja que la natura l'havia dotat d'un membre més aviat escarransit. Si en Bernat anava a les runes de Clarà, trobava i li lliurava la cabra d'or, ell renunciaria a posseir la noia. Mentrestant, però, Dolça estaria presonera a Castellnou i només seria alliberada quan Bernat li entregués la cabra d'or.

Bernat, els seus germans i tots els mossos de casa seva varen dirigir-se a les runes de Clarà a la recerca de la cabra d'or. No sabien ben bé què buscaven però varen resseguir les runes i varen remoure totes les pedres fins que varen trobar, dissimulada sota uns esbarzers, l'entrada de la mina. Allà, en un soterrani fosc i humit, a sobre d'una roca hi havia la cabra. Tot encomanant-se a Déu va abalançar-se a sobre la roca i en el moment de tocar l'estàtua es va sentir posseït d'una gran força, i , mercès a aquesta força amb tan sols un salt va poder sortir del soterrani; amb el temps just, abans que l'esperit d'Aissó fes que una gran roca tanqués el soterrani i l'ensorrés, colgant per sempre el que restava del tresor.

El diumenge següent, a la plaça, davant de tot el poble, Bernat va lliurar la cabra d'or a Guil·larà de Planella però aquest no va complir la seva paraula. Protegit pels seus mercenaris va marxar cap a Castellnou dient a Bernat que no es preocupés, que ja li tornaria la noia una vegada hagués provat amb ella les virtuts miraculoses de la cabra d'or.

Bernat, davant el que li havia fet Guil·larà de Planella, va jurar venjança. Els odis es varen encendre al poble fins al punt que el senyor de Planella només podia entrar a la vila d’amagat i fortament protegit pels seus mercenaris.

Els Planella, des de molt antic sempre havien tingut una casa a la Plaça de Moià. Aquesta casa feia cantonada amb un carreró petit i estret anomenat el “carreró de la cansalada” que anava a desembocar a uns metres del portal de la muralla. Guil·larà de Planella, per anar a la casa de la plaça sense ser vist, entrava sempre per aquest carreró, passava pels darreres de les cases i entrava amb el cavall directament a casa. Això hi havia qui ho sabia i aprofitant aquest fet es va planejar la venjança.

Un diumenge de bon matí va sortir de Castellnou amb els seus mercenaris i mentre aquests entraven pel portal de la muralla, Guil·larà de Planella va dirigir-se, com feia sempre, cap el carreró, va obrir la portella i va entrar amb el cavall carrer endins. Els qui l’esperaven varen tancar la portella al seu darrere; mentre un munt de gent armada, capitanejada per Bernat de Prat Sobirà, entrava al carreró pel cantó de la plaça emprenent-la a cops de roc amb el traïdor fins que va caure mort del cavall. Li varen tallar el coll i varen penjar-ne el cap en una de les teieres de la plaça.

A casa seva varen trobar la cabra d’or i per evitar que la possessió d’aquell objecte portés més desgràcies la varen fondre, i de l’or que en va sortir, se’n varen poder fer tres mil monedes, que era el preu que havien de pagar els moianesos al Rei per poder tornar a ser una vila lliure i no haver de dependre mai més dels Planella.

Hi ha qui diu que de les tres mil monedes d’or per pagar la llibertat de Moià en varen sobrar sis i que avui en dia, després de gairebé set-cents anys encara n’hi ha alguna de guardada a Moià. Aquestes monedes conserven encara una mica del poder màgic de la cabra d’or i potser mirant l’entrecuix dels nois de Moià sabreu qui en guarda alguna....


Recopilada i adaptada per Ramon Tarter i Fonts.


The Almost Certain Story of the Gold Goat of Moià.

In 826 the nobleman Aissó started a rebellion in the area called la Plana de Vic against the French noblemen that ruled over Catalonia. Aissó's rebels destroyed the centre of Catalonia leaving uninhabited the present day counties of Bages, Moianès, Berguedà and Osona. The French king sent aganist him a big army under the rule of Barcelona's French governor, Bernat de Septimània, who kept on putting the rebels apart. Aissó asked Cordoba emir for help, and he was sent a big treasure to help finance the rebellion. The treasure, however, came up too late. In August 829, the defeated Aissó's forces were persecuted by Bernat de Septimània and reached Moià with no time but to hide in the old Clarà tower, bury Córdoba emir treasure, and run away. Aissó was taken prisoner by Bernat de Septimània's men, and fell defeated again before being executed and buried together with his men under the ancient dolmen called la Grossa.

The elder of Moià used to tell that together with a huge amount of gold coins, the Córdoba emir sent Aissó a magic talisman: A gold goat that provided its owner with superhuman strength and unseen manliness. They also whispered that Aissó's soul wandered along Carà castle walls during the nights to protect the treasure and moved it every time anyone got too close.


*   *   *


More than five hundred years have gone by. We are in 1381, Clarà castle is abandoned again. Now, Planella noble family own the castle thanks to the Count of Barcelona and Aragon King. They have moved to the big house of Castellnou, which is more comfortable and suitable to the power of the family. This very same year, Moià and lots of other pieces of land and castles are bought by Pere de Planella from the king. He rules now over land and people and his word is the law.

The only explanation the elder in Moià come up with for Pere de Planella's great fortune is that he had made a deal with the devil and he now rules over Aissó's spirit, who is in charge of protecting the treasure. They also mention the noises heard under Moià's fields; Pere de Planella, sourcing huge strength from the Gold Goat, has built a mine that links Castellnou and Clarà castle, so that he can travel unseen from one side to the other and take pieces of the treasure whenever it is necessary.

As one of the king's serfs, Pere de Planella has to accompany the monarch in his trips and army menoeuvers as part of the royal court. This is why he spends big part of his time far from his castle. When this is the case, Castellnou turns under the rule of his half-brother: Guil·larà de Planella; rude, violent and envious over all. In one of these trips, there is an event that will change the history path forever.

Bernat de Prat Sobirà is one of the few free peasants in Moià. When Planella bought the town, Bernat was not included in the deal as the king had, centuries before, prized one of his ancestors. The king awarded Bernat's family the privilege of ruling their own land or the newly bought one without anybody's possible interference.

Dolça de Casals is the prettiest maid in the county and she has become Bernat's fiancée. As Casals family are under the rule of Planella family, permission has to be demanded. Acording to the old laws, Planella family have “el dret de cuixa” (thigh right), according to which, the first night after the wedding can be spent with the maid of any of the families under their law.

Sunday mornings after mass, Planella family used to bring justice and deal with the requirements of the villagers. Every Sunday, at the church door, Pere or Guil·larà de Planella sat on their chair, protected by their body guards to listen to the demands and complaints of their serves.

Dolça's father required permission for the two lovers to marry. Guil·larà accepted but seeing the beauty of the maid, he required by law to exert “el dret de cuixa”. Bernat and Dolça's father rejected the demand. This right was almost in disuse as it was troublesome for the big insult it meant for the families.

Guil·larà, however, did not surrender. He could not let the opportunity of spending a night with such a beautiful maid go by. To avoid a potential conflict and increase the hate of the villagers against him, he offered Bernat, the possibility of him yielding that right: Guil·larà was supicious that his half-brother had found Aissó's treasure as well as the Gold Goat. He was willing to enjoy the magic proprieties the Gold Goat provided his owner with, especially the gift of manliness as nature had provided him with a smallish virile member. If Bernat went to Clarà's ruins, found and gave him the Gold Goat, he would renounce to Dolça. Meanwhile, however, Dolça would be captive in Castellnou and would only be freed after Bernat had delivered the Gold Goat.

Bernat, his brothers and his men went to Clarà ruins to search for the Gold Goat. They did not know exactly what they were looking for, but they moved all the stones until they found the entrance of a tunnel hidden behind some bushes. There, in a dark and humid underpass there was the Goat on a rock. Bernat pried mercy from God and jumped onto the stone. As soon as he touched the statue, he felt an amazing strength that allowed him to jump back out of the tunnel again just a second before Aissò ghost shut and collapsed the tunnel by means of a big rock, hiding the remains of the treasure for ever.

The following Sunday, in front of everybody, in the main square of town, Bernat gave the Gold Goat to Guil·larà de Planella. However, the nobleman did not keep his word and protected by his men, he left to Castellnou. He told Bernat that he would have his wife back as soon as he had tried the miracle virtues of the Gold Goat with her.

Bernat promissed vengeance. Hate spread around so fast that Lord Planella could only get into town by hidden and strongly protected by his men.

Planella family had long had a house in Moià main square. This house was at the corner of a small and narrow street called “El carreró de la cansalada” (Beacon Street) that ended, on the other end a few meters away from the town walls door. To go to the house in the square without being seen, Guil·larà used this narrow street behind the houses and got inside on horseback. This was known by some and taking advantage of it, the vengeance was planned.

One Sunday morning, Guil·larà left Castellnou with his men and while they were getting into the town walls, he got as usual into the narrow street. He opened the small gate and went along the street on horseback. The door was closed after him while a lot of armed people leaded by Bernat de Prat Sobirà got into the street from the square side. A rain of stones was shot to the betraying man until he fell dead from the horse. Beheaded, his head was hung in one of the torch hooks of the square.

The Gold Goat was found in his house, and to avoid further disgrace to forthcoming owners, it was melted and turned into three-thousand gold coins. That was the price to be paid by the village to the king in order to get their freedom back.

It's said that from the three-thousand coins to pay for Moia freedom, there were six left and that nowadays, after about seven-hundred years, they still remain in Moià. These coins still keep some power from the Gold Goat and, maybe, just by looking around the groin of the guys in Moià you might guess who owns one...


Matched and adapted by Ramon Tarter i Fonts.
Translated by Imma Pladevall i Canet.


La presque vraie légende de la Chèvre d'or.

En 826 le noble Aissó s'est rebellé à la Plana de Vic contre les comptes francs qui gouvernaient la Catalogne. Les hommes insurgés ont dévasté le centre de la Catalogne et les villes des actuelles régions du Bages, Moianès, Berguedà et Osona en les laissant presque dépeuplées. Le roi Franc a envoyé une grande armée contre Aissó. L'armée était liderée par le gouverneur franc de Barcelone, Bernat de Septimània. Il a gagné beaucoup de terrain à Aissó, qui a demandé de l'aide à l'émir de Cordoue. L'émir lui a envoyé un grand trésor; cependant le trésor n'est pas arrivé à temps. En août 829, Aissó a succombé et il a été poursuivi par Bernat de Septimània jusqu'à Moià et il n'a eu que le temps de se réfugier dans la vieille tour de Clarà où il a enterré le trésor, et de s'enfuir . Aissó a été pris par Bernat de Septimània, tué par les francs et enterré auprès de ses hommes sous l'ancien dolmen de “La Grossa”.


Les plus âgés de Moià racontaient qu'il y avait beaucoup de pièces en or dans le trésor, mais l'émir avait aussi envoyé une amulette magique: Une chèvre qui donnait à son propriétaire plus de force que les hommes normaux et une virilité hors mesure. Ils ont aussi raconté que l'esprit d'Aissó errait dans les murs du château de Clarà pour protéger le trésor et il le changeait de place chaque fois que quelqu’un s'y approchait. 


*   *   *


Plus de cinq cents ans sont passés. En 1381, le château de Clarà n'est pas habité. Les nobles de Planella avaient le château en concession du compte de Barcelone et aussi roi d'Aragó. Ils habitent maintenant dans la grande maison de Castellnou qui est plus confortable et approprié au pouvoir de la famille. La même année, Pere de Planella achète au roi toute la ville de Moià et plusieurs châteaux et terres. Il était alors maître des terres et des gens, et tout le monde devait se soumettre à sa volonté.
Les plus âgés de Moià disent qu'il n'y peut avoir qu'une seule explication à la grande richesse de Pere de Planella: Il a conclu un pacte avec le diable et il a du pouvoir sur l'esprit d'Aissó qui garde le trésor. Ils disent aussi que pendant la nuit on entend les bruits sous les champs de Moià; Pere de Planella, grâce à la super force de la chèvre a construit un tunnel qui a uni Castellnou avec le château de Clarà et donc il pouvait aller et venir d'un château à l'autre pour prendre, s'il était nécessaire, des pièces du trésor qui étaient gardées par l'esprit d'Aissó.

Pere de Planella, étant un des serfs du roi, doit l'accompagner dans ses voyages et à la guerre en faisant part de sa court royale et c'est la raison pour laquelle il passe beaucoup de temps loin de son château. Alors, il laisse son demi-frère, Guil·larà de Planella, en charge de Castellnou. Guil·larà est un home mauvais, violent et surtout envieux. Pendant un de ces voyages, il arrivera un fait qui va changer le cours de l'histoire.

Bernat de Prat Sobirà est un des rares paysans qui sont libres à Moià. Parce que quand Planella avait acheté la ville, les domaines de Bernat en sont restés exclus grâce au roi.

Dolça de Casals est la plus belle femme du département et elle est la fiancée de Bernat. Pour pouvoir se marier ils devaient demander la permission à la famille de Planella parce que la famille Casals se devaient à eux. Planella avait le droit de se coucher avec toutes les femmes sous son pouvoir la première nuit après le mariage. Cela était un vieux privilège des nobles.

Le Dimanche matin, en sortant de la messe, Planella écoutait les demandes des gens du village et il rendait justice. Chaque dimanche, devant la porte de l'église, Pere ou Guil·larà de Planella s'asseyaient protégés par leurs gardes personnels à écouter les pétitions et les plaintes de leurs serves.

Ce jour-là, le père de Dolça et les deux fiancés sont allés demander de se marier. Guil·larà n'a pas dit non mais en voyant la beauté de la jeune fille, il a exigé de s'y coucher après le mariage. Le père, et le fiancé aussi, se sont plaints parce que la majorité des nobles ne demandaient plus de bénéficier de ce droit, parce qu'il générait beaucoup de problèmes et des rébellions pour l'offense infligée aux familles.

Guil·larà s'est tenu ferme. Il ne pouvait pas laisser échapper l’opportunité de passer une nuit avec la plus belle fille des alentours. Mais, pour éviter une révolte et grandir la haine du peuple contre lui, il a offert à Bernat la possibilité de ne pas demander son droit. Guil·lerà croyait que son demi-frère avait trouvé le trésor d'Aissó et la chèvre d'or. Il voulait aussi se réjouir des propriétés magiques de la chèvre, spécialement celle de la virilité parce que la nature lui avait donné un tout petit membre. Si Bernat allait aux ruines de Clarà, trouvait et lui apportait la chèvre; Guil·lerà allait renoncer à posséder la fille. Mais, pendant ce temps, Dolça devait être prisonnière à Castellnou, et elle ne serait libérée qu'au moment où Bernat lui donnerait la chèvre d'or.

Bernat, ses frères et les jeunes qui travaillaient pour lui, sont partis aux ruines de Clarà chercher la chèvre d'or. Ils ne savaient pas exactement ce qu'ils cherchaient mais ils ont déplacé toutes les pierres des ruines jusqu'à ce qu'ils on trouvé l'entrée du tunnel, cachée derrière les mûriers. Là, dans un souterrain obscur et humide, sur une pierre il y avait la chèvre. Bernat a prié Dieu et il a sauté sur la pierre. Quand il a touché la statue il s'est senti très fort. Et avec cette force il a fait un grand saut et il a pu sortir juste au moment où Aissó a fait tomber un grand nombre de pierres sur l'ouverture du tunnel en cachant le trésor pour l'éternité.

Le dimanche suivant, Bernat a donné la chèvre d'or à Guil·larà de Planella, mais celui-ci n'a pas tenu son mot, et protégé par ses hommes, il est parti à Castellnou . Il a dit à Bernat qu'il lui retournerait la fille après avoir éprouvé avec elle les pouvoirs miraculeux de la chèvre d'or.

Bernat, ennuyé par les actions de Guil·lerà de Planella, a juré de la vengeance. La haine générale a fait que Planella ait seulement pu entrer dans la ville en se cachant et bien protégé par ses hommes.

La famille Planella avait depuis longtemps une maison à Moià. La maison était au coin de la place de l'église et d'une petite rue appelée “carrer de la Cansalada”. Cette rue finissait près des remparts de la cité. Pour aller à la maison sans être vu, Guil·lerà utilisait toujours cette petite rue. Quelqu’un le savait et en prenant de l'avantage, la vengeance a été planifiée.

Un dimanche matin, Planella est sorti de Castellnou avec ses hommes et pendant qu'ils entraient par la porte du rempart, Guil·larà est allé vers la petite rue; il a ouvert une petite porte et il est entré à cheval. Ceux qui l'attendaient ont fermé la petite porte juste au moment où des gens aux ordres de Bernat de Prat Sobirà sont entrés dans la petite rue du coté de la place. Ils lui ont jeté des pierres jusqu’à ce qu'il est tombé mort de son cheval. Ils lui ont coupé la tête et l'ont pendu à un des soutiens des torches de la place.

Les gens ont trouvé chez lui la chèvre d'or et pour éviter que cette amulette leur portait plus de malheur, ils ont décidé de la fondre. Avec l'or ils ont pu faire 3000 pièces, juste le prix que les gens de Moià devaient payer au roi pour acheter leur liberté et n'être plus jamais sous les ordres de Planella.

On dit que de ces 3000 pièces pour le roi en sont restés six et qu'aujourd’hui, après plus de 700 ans, elles sont encore à Moià. Ces pièces ont encore un peu de pouvoir de la chèvre d'or et peut-être si vous regardez l'entrejambe des hommes de Moià vous pourrez découvrir qui en a une! 


Compilée et adaptée par Ramon Tarter i Fonts.
Traduction par Imma Pladevall i Canet (On veut aussi remercier à Núria Casas).



La casi verdadera historia de la Cabra de Oro.

En el año 826 el noble Aissó se rebeló en la Plana de Vic contra los condes Francos que gobernaban Catalunya. Los rebeldes de Aissó asolaron toda la Catalunya central y dejaron prácticamente despobladas las actuales comarcas del Bages, el Moianès, el Berguedà y Osona. El rey franco envió en su contra un ejército comandado por el gobernador franco del condado de Barcelona, Bernat de Septimània, que acorraló a los rebeldes. Aissó pidió ayuda al emir de Córdoba, quién le envió un gran tesoro para ayudar a financiar la sublevación. Aunque el tesoro no llegó a tiempo. En agosto de 829, las fuerzas de Aissó, derrotadas y perseguidas por los soldados de Bernat de Septimània, llegaron a Moià con el tiempo justo para refugiar-se en la vieja torre de Clarà, donde enterraron el gran tesoro que les había legado el emir de Córdoba, y huir. Aissó fue preso por las fuerzas de Bernat de Septimània, derrotado nuevamente, apresado, ejecutado por los francos y enterrado, junto a sus guerreros, debajo el antiguo dolmen de la Grossa.

Los más ancianos de Moià contaban que, a parte de grandes cantidades de monedas de oro, el emir de Córdoba, envió a Aissó un amuleto mágico: una cabra de oro que otorgaba a su dueño una fuerza sobrehumana y una virilidad sin límites. Explicaban también que el espíritu de Aissó deambulaba de noche por los muros del castillo de Clarà protegiendo el tesoro, y lo cambiaba de ubicación cada vez que alguien se encontraba demasiado cerca.


*   *   *


Han pasado más de quinientos años. Estamos en 1381, el castillo de Clarà vuelve a estar abandonado. Los nobles de Planella, dueños del castillo por concesión del conde de Barcelona y rey de Aragón, se han mudado a Castellnou, más confortable y adecuado al poder de la familia. En este mismo año, Pere de Planella compra al rey todo el pueblo de Moià junto con otras muchas tierras y castillos. Ahora es el amo de tierras y personas y todos tienen que someterse a su voluntad.

Los más ancianos de Moià cuentan que solo puede haber una razón para explicar la gran fortuna de Pere de Planella: ha pactado con el diablo y ahora domina el espíritu de Aissó que guarda el tesoro. También dicen que de noche se sienten ruidos extraños debajo los campos de Moià: Pere de Planella, abastecido por la Cabra de Oro de una fuerza sobrehumana, ha construido una mina que comunica Castellnou con el castillo de Clarà i de este modo, por debajo del suelo, puede ir y venir de un castillo al otro para recoger, siempre que haya necesidad, partes del tesoro, que cobija el espíritu de Aissó en su dominio.

Como siervo del rey, Pere de Planella, tiene que acompañarlo en sus viajes y campañas militares, así formando parte de la corte real; y es por ello que pasa la mayor parte de su tiempo lejos del castillo. Cuando esto sucede, deja como gobernador de Castellnou su medio hermano Guil·lerà de Planella, un personatge huraño, violento y, por encima de todo, envidioso. Durante uno de estos viajes sucederá un hecho que cambiará la historia.

Bernat de Prat Sobirà es uno de los pocos campesinos libres que quedan en Moià. Cuando Planella compró las tierras, él quedó fuera del trato, ya que el rey, siglos atrás, para compensar los servicios de un antepasado suyo, le concedió la plena posesión, sin posibilidad de ningún otro dominio, de sus tierras y de todas las que pudieran comprar los descendientes.

Dolça de Casals es la doncella más hermosa de la comarca y se ha prometido en matrimonio con Bernat. Para poder casarse tienen que cumplir un trámite: en pertenecer la familia Casals a los dominios de la familia Planella, necesitan su permiso. Y ésto trae consecuencias, cual cualquier señor de su rango, la familia Planella tiene derecho de pernada. Tienen derecho, si quieren, a pasar la primera noche después de la boda con cualquiera de las jóvenes de las familias sujetas a su yugo.

Los domingos por la mañana, después de misa, la casa Planella tiene la costumbre de impartir justicia y atender las peticiones de los lugareños. Así, cada domingo, a la puerta de la iglesia, Pere o Guil·lerà de Planella, se sientan en su silla protegidos por su guardia personal y así escuchan las peticiones y quejas de sus vasallos.

*   *   *


Aquel día, el padre de Dolça y los prometidos acudieron a pedir la imperativa licencia para contraer matrimonio. Guil·larà no puso impedimento alguno, pero en ver la gran belleza de la joven, exigió su derecho de pernada. El padre, a la par que el prometido, se negaron a tan condición, puesto que este derecho se ejercía ya muy poco por los problemas y reyertas que generaba así como el agravio que representaba para las familias.

Pero Guil·larà, mantuvo su parecer. No podía de ninguna manera dejar escapar la posibilidad de pasar una noche con la joven más bella de la comarca. Con el propósito de evitar un posible conflicto y augmentar el odio que sus siervos ya sentían por él, ofreció a Bernat la posibilidad de evitar el ejercicio de tal derecho. Guil·lerà sospechaba que su hermanastro había encontrado el tesoro de Aissó y la Cabra de oro y él quería también gozar de las propiedades mágicas que la cabra otorgaba a su poseedor; especialmente la virilidad, ya que había sido dotado con un miembro más bien insignificante. Si Bernat iba a las runas de Clarà, encontraba y le traía la Cabra de oro, él renunciaría a poseer a la muchacha. Entretanto, Dolça restaría prisionera a Castellnou y sería solo liberada cuando Bernat le entregase la Cabra de oro.

Bernat, sus hermanos y los mozos de la casa se dirigieron a las runas de Clarà a buscar la Cabra de oro. No sabían exactamente qué buscaban pero resiguieron las runas y removieron todas las piedras hasta que encontraron, disimulada debajo unas zarzas, la entrada de la mina. Allí, en un oscuro y húmedo sótano, sobre una roca había una cabra. Bernat se encomendó a Dios, se abalanzó sobre la roca, y en el momento de tocar la estatua se sintió embriagado por una gran fuerza, y gracias a esta fuerza pudo, con un solo salto, salir del sótano, al tiempo que el espíritu de Aissó cerraba el lugar con una gran roca, enterrando para siempre lo que quedaba del tesoro.

El domingo siguiente, a la plaza, delante de todo el pueblo, Bernat entregó la Cabra de oro a Guil·larà de Planella, pero este último no cumplió su palabra. Protegido por sus mercenarios partió hacia Castellnou diciendo a Bernat que no debía preocuparse, pues ya le devolvería a la joven después de haber probado con ella las virtudes milagrosas de la Cabra de oro.

Bernat, ante la fechoría de Guil·larà de Planella, juró venganza. El odio inundó el pueblo hasta que el señor de Planella solo podía acceder al pueblo a escondidas y protegido por sus mercenarios.

La familia Planella había tenido des de hacía mucho tiempo una casa a la Plaza de Moià. Esta casa hacia esquina con una pequeña y estrecha calle conocida como “carreró de la cansalada” (el callejón de la panceta) que terminaba a escasos metros de la muralla. Guil·larà de Planella, para entrar a la casa de la plaza sin ser visto, entraba siempre por el pequeño callejón, pasaba por la parte de atrás de las casas y entraba a caballo directamente a su domicilio. Alguno que otro sabía este pequeño detalle, el cual fue aprovechado para planear la venganza...

Un domingo, temprano por la mañana, salió de Castellnou con sus mercenarios y, mientras estos entraban por el portal de la muralla, Guil·larà de Planella se dirigió, como siempre, al callejón, abrió una pequeña puerta y entró a lomos de su caballo. Quienes le esperaban cerraron la puerta mientras una avalancha de gente armada, capitaneada por Bernat de Prat Sobirà, entraba al callejón por el extremo de la plaza y apedrearon al traidor hasta que cayó muerto del caballo. Le cortaron la cabeza y la colgaron de uno de los tederos de la plaza.

En su casa se encontró la cabra de oro y, para evitar que la posesión de tal objeto trajese consigo más desgracias, la fundieron y del oro que obtuvieron, se hicieron tres mil monedas, que era el precio que Moià tenia que pagar al rey para volver a ser un pueblo libre y dejar de depender para siempre de la familia Planella.

Hay quien dice que de las tres mil monedas de oro para pagar la libertad de Moià sobraron seis y que hoy en día, después de cerca de siete-cientos años todavía hay alguna guardada en Moià. Estas monedas conservan una pátina del poder mágico de la cabra de oro y a lo mejor mirando la entrepierna de los hombres de Moià sabréis quién guarda alguna...


Recopilada y adaptada por Ramon Tarter i Fonts.
Traducida por Imma Pladevall i Canet.